La història de la comunitat neix a finals dels anys setanta, impulsada pel Dr. Pujol i la seva família, amb el desig de crear un espai de vida compartida amb persones amb discapacitat intel·lectual. Després de conèixer l’experiència de l’Arca, el projecte va anar prenent forma a Can Trompa, a Tordera, on es va començar a viure d’una manera senzilla, familiar i comunitària.
Els primers anys van estar marcats per la il·lusió, la precarietat i molta generositat. Les persones acollides, els assistents, els voluntaris i les famílies compartien la vida quotidiana: la casa, els àpats, el treball, la pregària, les festes i també les dificultats. El treball tenia un paper molt important, no només com a activitat productiva, sinó també com a espai de dignitat, responsabilitat i creixement personal. Hi havia tasques de granja, hort, taller i feines manuals, sempre amb la voluntat que cada persona pogués aportar allò que era capaç de fer.
Amb el temps, el projecte va créixer. L’any 1981 va néixer la llar Els Avets, gràcies a la donació d’una casa per part de la Sra. Renée Puy, a Moià, i a la implicació de persones que van voler donar continuïtat a aquell estil de vida. En aquell moment formaven part de la Comunitat El Rusc: a Moià hi vivien les dones i a Tordera, els homes. Poc després, Els Avets va passar a formar part de les comunitats de l’Arca, independentment de Tordera però dins la mateixa entitat: l’Associació Rusc i Avets.
La història de la comunitat és, en definitiva, una història de fe, acollida i compromís. Una història feta de persones concretes, de relacions, de moments difícils i d’una gran confiança en el valor de cada vida. Des dels seus inicis fins avui, l’esperit que l’ha sostingut és el mateix: crear un lloc on les persones amb discapacitat intel·lectual puguin viure amb dignitat, estimades, reconegudes i participant activament en una vida compartida.
La història de la comunitat neix a finals dels anys setanta, impulsada pel Dr. Pujol i la seva família, amb el desig de crear un espai de vida compartida amb persones amb discapacitat intel·lectual. Després de conèixer l’experiència de l’Arca, el projecte va anar prenent forma a Can Trompa, a Tordera, on es va començar a viure d’una manera senzilla, familiar i comunitària.
Els primers anys van estar marcats per la il·lusió, la precarietat i molta generositat. Les persones acollides, els assistents, els voluntaris i les famílies compartien la vida quotidiana: la casa, els àpats, el treball, la pregària, les festes i també les dificultats. El treball tenia un paper molt important, no només com a activitat productiva, sinó també com a espai de dignitat, responsabilitat i creixement personal. Hi havia tasques de granja, hort, taller i feines manuals, sempre amb la voluntat que cada persona pogués aportar allò que era capaç de fer.
Amb el temps, el projecte va créixer. L’any 1981 va néixer la llar Els Avets, gràcies a la donació d’una casa per part de la Sra. Renée Puy, a Moià, i a la implicació de persones que van voler donar continuïtat a aquell estil de vida. En aquell moment formaven part de la Comunitat El Rusc: a Moià hi vivien les dones i a Tordera, els homes. Poc després, Els Avets va passar a formar part de les comunitats de l’Arca, independentment de Tordera però dins la mateixa entitat: l’Associació Rusc i Avets.
Aquell mateix any també es va fundar el Taller Arc de Sant Martí, ubicat en un immoble dels pares escolapis de Moià, que va esdevenir un espai de treball, convivència i vinculació amb l’entorn.
Durant els anys següents, la comunitat va anar madurant. Es va fer necessari organitzar millor la vida interna, repartir responsabilitats, definir els rols dels assistents i donar més estabilitat a les llars. Cada lloc de vida va anar adquirint la seva pròpia personalitat: Tordera, amb El Rusc, i Moià, amb Els Avets. Aquesta diversitat va enriquir el projecte, però també va fer evident que calia adaptar-se a realitats diferents.
L’any 1983 va començar una nova etapa amb el relleu en la responsabilitat de la comunitat. La Lluïsa Morago, juntament amb el seu marit, en Jordi Carbonell, va assumir progressivament el lideratge, en un moment en què el Dr. Pujol i la seva família s’anaven retirant per motius de salut i de necessitat personal. Aquest canvi va suposar una transició important: es va passar d’una comunitat molt marcada pel carisma dels fundadors a una estructura més compartida, amb més participació, consell, junta i corresponsabilitat.
La vinculació amb l’Arca també va ser fonamental. La comunitat va anar aprofundint en la seva identitat, participant en trobades, formacions i espais de reflexió. Aquesta pertinença ajudava a entendre que el centre de la vida comunitària era la relació: acollir la fragilitat, reconèixer els dons de cada persona i construir una vida on tothom pogués sentir-se valorat.
Entre 1986 i 1989 es va anar consolidant la separació entre dues realitats comunitàries: El Rusc, a Tordera, i Els Avets, a Moià. No va ser un procés fàcil, perquè compartien una mateixa història i un mateix esperit, però la distància, les necessitats diferents i el creixement de cada lloc feien necessari aquest camí. Així, Els Avets va continuar construint la seva pròpia identitat com a comunitat arrelada a Moià, amb una vida senzilla, oberta al poble i centrada en les persones acollides.
La història de la comunitat és, en definitiva, una història de fe, acollida i compromís. Una història feta de persones concretes, de relacions, de moments difícils i d’una gran confiança en el valor de cada vida. Des dels seus inicis fins avui, l’esperit que l’ha sostingut és el mateix: crear un lloc on les persones amb discapacitat intel·lectual puguin viure amb dignitat, estimades, reconegudes i participant activament en una vida compartida.
L’any 2013, El Rusc i Els Avets van passar a ser dues entitats independents dins de la Federació de l’Arca Internacional.
