Som el primer grup que vam anar de colònies a Tordera des del 8 fins el 12 d’agost, ambdós inclosos. Els components del grup érem: la Montse, la Rosa, l’Agustí, l’Antonio, el Jesús, el Jordi Soler, el Jordi P., la Dolors Parés i la Maria Piella.

 Com cada any, vam estar al «Petit Príncep» i va ser una experiencia molt positiva.







Tenint en compte que només vam estar-hi quatre nits, vam fer moltes activitats com, per exemple, anar a dues piscines diferents: la municipal de Tordera i la de les Ferreres, que està de camí cap al Rusc. Com que no sabíem gaire com anar-hi, la Lluïsa i el Jordi ens van acompañar. També vam anar amb ells al Rusc, on vam fer el vermut i vam poder xerrar amb els nois d’allà.

Un altre dia ens vam trovar amb el Mn. Perich el qual, molt amablement, ens va portar a visitar l’ermita de Sant Joan de Blanes, molt lluminosa i original, il·lustrada per la Pilarin Bayés. 



 També amb en mossèn vam anar a una recòndita i bonica platja de Blanes. Tot això, abans que ens mostrés la seva església, casa seva, i de que anéssim amb ell a sopar a una agradable placeta plena de turistes.

 


Un altre dia, vam anar a Blanes  a pujar al tren turístic, ja que aquesta era la petició majoritària dels nois. Ens ho vam pasar molt bé. A més,l vam tenir l’oportunitat de veure la Dolors fent l’Indiana Jones, ja que mentre ens estaba fent una foto des de fora del tren, aquest va arrencar i ella va haver de perseguir-nos i pujar d’un salt amb el tren en marxa!.

Aquest mateix dia ens vam trovar a les Milenes (és el cognom i eren les dues germanes) i al Sebastià. El vam convidar al dinar de l’últim dia, que vam anar amb el grup de colònies que ens rellevaven al parc de la Sardana.



Ah!, me n’oblidava! També vem anar al mercat del diumenge de Tordera. Molt important, ja que aquí és on es van comprar un record els nois: molts d’ells, un boli independentista.

Ja veieu que vam fer força feina; en part, gràcies al Jordi Soler, que és un noi molt actiu i, juntament amb el Jesús, tibaven una mica els demés. Hem d’intentar convencer-lo que l’any que ve també vingui…




Maria Piella