El dilluns 30 de setembre vam fer la primera sortida del curs amb el nou equip de voluntaris de llarga estada.
A la furgo anàvem, la Sonia -conductora-, el Jesús de copilot juntament amb la Sofia i la resta de la «trupe»: la Montse, la Maria, el Clemens, l’Agustí, la Jenny i la Louise.
Xanet a xanet ( traducció: poc a poc pels catalans occidentals) vam arribar a la capital, Barcelona City. Ens esparava una gran sorpresa, a partir de les onze del matí els carrers del centre estan tallats pel tràfic i tot està tancat i és pels vianants!!!!!! Però com que som molt eixerits, amb la nostra pilot Sonia vam arribar a la plaça St. Jaume i uns policies molt amables ens van ajudar. Quasi quasi ens escolten i tot!!!!
Com diu el nostre amic Clemens: «la paciencia es lo último que se pierde«. I així és com vam trobar aparcament ben a prop de l’Arc de Triomf. Estavem tant contents tots!… que ens vam regalar un bon esmorzar!.
Amb les piles carregades vam començar el nostre tour. El Jesús i la Sofia van ser els nostres guies, tot caminant pels petits carrers del barri gòtic de Barcelona, el Jesús ens parlava d’aquells indrets, carrer Princesa, carrer del Call, el Born… i així vam arribar a la primera parada, El Fossar de les Moreres i Santa Maria del Mar. Tot mirant els vitralls, les columnes gòtiques, vam descobrir el vaixell de l’altar de Sta. Maria del Mar. A la Maria se li va il·luminar la cara, estava tant feliç!!!
Però aquí no s’acaba tot, seguim caminant buscant la botiga de Mosaic. I un cop vam arribar, la Montse va dir: » està tancat!!!» però, cap problema encara teníem moltes coses per descobrir. Camí cap a la Catedral, vam veure les cereries, els teixidors, els esperdanyistes, tot passant per la plaça del Rei i la plaça Sant Jaume.
Però encara hi havia un indret que la Sofia volia ensenyar a tots, el carrer Petritxol i les seves famoses xocolateries, queda pendent un suïs aquest hivern tots junts en la xocolateria centenària.
Desprès de tant caminar, ens va entrar una gana… que vam decidir dinar a un petit parc proper i tranquil.
Però la tranquil·litat se’ns va acabar aviat, doncs ens vam trobar amb la manifestació dels treballadors de Catalunya Caixa, i la Maria va dir: ¡Cuántos autocares!¡Cuánta gente! ¿Qué pasa?. Així que ja veieu, fins i tot vam tenir sarau¡¡¡ Però ens ho vam passar tant bé que ja em decidit tornar a fer una nova excursió a… SORPRESA, seguiu-nos al bloc i ho veureu!
