Fa
22 anys que vares arribar a les nostres vides, 
guanyant-te un tros dels nostres cors cada dia…

Ets
especial, ets una persona que et fas estimar molt, dins de les teves limitacions,
et fas entendre a la perfecció, humil, presumida, amb els teus collarets que
formen part de tu…

No és
un adéu, és un fins aviat, ja que ha arribat el dia en que has de marxar a un
altre lloc on segur estaràs com aquí, molt ben cuidada i estimada per la gent
que t’envoltarà….

No desapareixerem
de la teva vida, ni tu de les nostres, ja que sempre et tindrem present en el
nostre pensament. Han estat moltes coses viscudes, diferents amb cadascú de
nosaltres, records que et fan dibuixar un somriure als llavis, que il·luminen
la cara, moments de felicitat, ….

Nosaltres
et seguirem cantant “amapola ♪”

Tot seguit us deixem amb un poema
dedicat a la Lola

És curiós tot quan pensem

sens saber res de la Lola

Quins oceans deu-hi haver

dintre el seu món de persona?

Quines muntanyes, quin prat

Quins dilluns de lluna plena?

Sap tal vegada qui som

nosaltres en el seu món?

Pensarà de mi que essent poeta

potser estic girat i boig?

És per això que s’esvera,

o és per mor del fred que fot?

Milers i cents de preguntes,

de qüestions sense raó

Un univers fet d’enigmes

i de misteris al forn

Si pogués de nit voldria

fer un llarg passeig pel seu son

Així veuria els seus somnis

si en blanc i negre o en color

Sabria amb quins personatges

comparteix la percepció.

Què és el que més anhela

i perquè mai no parla amb els mots.

De tota cosa en la vida

que es pugui veure o no

si pogués visitaria

els recons on puguin jeure

les mil històries passades

dintre el cap de la més gran

i cridanera guapetona

habitant de l’Olivera.

                                                          Joan Adrover